Acabes d’arribar en una piragua, el més semblant a una llauna de sardines… ara estàs sol, desconcertat, sense la teva gent; altres s’han quedat al mar, atrapats per l’oceà…
Truques a les nostres terres, però...
Els nostres cors, són capaços de sentir-te i de tocar la teva ànima?
Nosaltres, els europeus, amb tantes cases deshabitades, podent nadar en l’abundància ens ofeguem en la misèria!
Tu, negre d’Àfrica, estàs ben a prop, a les pasteres, a les costes inhòspites, als carrers de la meva ciutat, en el treballs més indignes i en la solitud diària.
Tan a prop i tan lluny alhora.
Núria Torices Alonso
2 A Batxillerat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada