Mundial Filsofia - Alemania versus Grècia - Monthy Python

WebQuesta "Generació Ni-Ni"

http://phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_mondrian_w.php?id_actividad=6380&id_pagina=1

And the Oscar goes to...

Recordeu que el dimecres 17 de novembre us espero a la Universitat!

Fotofilosofia 2010 10_%

View more presentations from Eulalia_Salazar.

La República de Plató 367e 376

Republica367e 376

View more documents from Caterina Ferreres Català.

Presos

La isla de las flores (Jorge Furtado)

Fotofilosofia 2010 IES Lauro

Check out this SlideShare Presentation:

Fotofilosofia 2010 IES Lauro

View more presentations from Eulalia_Salazar.

És la vida complicada o ho som nosaltres?

Sovint a la vida quotidiana ens trobem obstacles, dificultats que compliquen la nostra existència. Llavors, adjectivem la vida de complicada i justifiquem els nostres problemes. Hauríem de considerar per una altre banda aquesta afirmació i qüestionar si nosaltres teniem alguna cosa a veure.

Trencar amb les convencions socials

Des de ben petits que estem sotmesos a unes convencions socials fortament arrelades al nostre dia a dia, en les quals ens han fet creure que les seves pautes estrictament marcades en el bo i dolent o be i malament, el gos persegueix el gat, el gat a la rata i la rata aconsegueix fugir del gat i es menja el formatge.

No podem regir-nos en que el gat és bo pel simple fet que, en el món de les rates, el gat és dolent persegueix i fa fugir la rata, i per nosaltres ens està bé ja que la rata és quelcom, cosa esquerpa, fastigosa i escatològica.
Però perquè no sempre el gat persegueix la rata, la qual cosa ens faria obrir els ulls, trencant amb la norma sobre el que sembla tan correcte i ve marcat per les creences del teu entorn, el qual no deixa de bombardejar-te amb informació prejutjant quelcom et trobaràs a la vida, pel simple fet de la ignorància.
No sempre has de seguir i escoltar tot el que una societat creu que és bo per conviure per por ha ser rebutjat. Sinó que a vegades has de poder arribar a comprendre amb les teves pròpies eines, instint o bé coneixements, el que és bo i dolent . Trencant amb el que la societat espera de l’individu.

Gerard Bertos Camprubí (2n Batx.)

Com seria el món si no hagués existit l'ésser humà?

Si no existis l'home el món seria molt diferent.


Albert Vegas 2B

Així penso, però... així sento?

Constantment ens trobem en una baralla entre la ment i el cor. A qui hauríem de fer cas: al que ens dicta la ment, o als impulsos del nostre cor?. Difícil. Contràriament a tot al que es digui i encara que no volguem, la ment acabarà guanyant aquesta lluita. La nostre ment guarda records, els classifica, els elimina... i això constantment ho utilitzen com la nostre millor arma de defensa. Intentem evitar el dolor, reprimir-lo... però a vegades em plantejo si el cor te memòria, la memòria dels sentiments, les vivències i el dolor. Cada cop que em pregunto això, em sorgeix una altre pregunta, com un peix que es mossega la cua: Si el cor tingués memòria, ens deixariem ferir un i altre cop constantment?


MENT VS COR

Alba León Centeno 2nA

ARA O MAI?

Moltes vegades ens trobem en situacions en les quals no sabem com actuar per por a fracassar i per por a que les coses no surtin tal i com esperàvem, però si podem i no volem, es com derrotar-nos a nosaltres mateixos. Per tant, si se'ns presenta l'oportunitat, fem-ho, llencem-nos; el tren no passa dos cops.

Natàlia Tintó Bufí

Què és ser home i que és ser dona?

PER LA BOCA MOR EL PEIX?

John Lennon va dir en una entrevista a una revista americana:
"El cristianisme acabarà, s'encongirà, desapareixerà.
Va afegir: "Jo no tinc la intenció de discutir sobre això, estic
segur del que dic. Jesús va ser bo, però les seves diciplines simples.
Avui nosaltres els Beattles som més famosos que Jesucrist (1966)"

Després de fer aquesta afirmació va rebre cinc trets per un
propi fan.
El que va acabar morint va ser ell.

Lara Vargas Navarro
2n B batxillerat

Les mirades ens jutgen?

1ra interpretació:

Potser no es ben bé por, però no podem negar que no ens fa gaire gràcia la idea de fer-nos vells.

La vellesa no es res més que una de les etapes de la vida. Sì, potser es considerada com la final, però això no ha de convertir-se ni en un temor, ni en un inconvenient. Hem d'acceptar-ho i aprofitar al 100% el dia a dia, aprofitar el temps.

Tots naixem, tots creixem i tots morim. Això és una de les coses que sabem i aprenem desde ben petits. Naixem coneixent la mort com aquell qui diu.

Ningú sap que hi ha desprès, perquè no vivim per explicar-ho. Tot i que hi han moltes teories sobre això, no ho podem verificar, perquè no ho hem experimentat. Per això hem de centrar-nos en aprofitar tot el que poguem i fer allò que ens agrada, que ens fa feliços i que fa que ens sentim vius.

"carpe diem"

2na interpretació:

65 anys. Sóc un avi?

Això diuen. Perquè? Per les arrugues, l'expressió de la cara, els cabells blancs o l'experiència que tinc de la vida? Sí, potser 65 anys són molts, però en viuré bastants més.

65? Tant si val, només es un número. Podran dir el que vulguin, però jo tinc un ànima ben jove, i em sento tot un xicot amb els meus amics, les nostres xerrades, les tardes al parc...

3a interpretació:

"Sóm joves, tenim ganes de marxa, de passar-ho bé. Primer anirem a sopar i després de petar la xerrada anirem a ballar. En acabar contemplarem les estrelles vora el mar.

Ens espera una nit fantàstica per disfrutar!"

Qui diu que a la nostra edat no podem gaudir de les mateixes sensacions que quan teníem 15 anys? És més, qui millor que un mateix per autodefinir-se?

La vellesa és quelcom subjectiu. Davant dels teus ulls puc semblar vell, aburrit i sense aspiracions a la vida, però tot això no s'ajusta a la meva realitat. Doncs el meu esperit és jove i viu. He recorregut bona part de la vida, peró segueixo amb ganes de continuar. La vellesa no és res més que una nova etapa. Agafa impuls i tira endavant.

Tu esculls: semblar vell i ser-ho? O sempre sentir-te jove?

Cristina Correa Serrano (2n Batx. B)

Realment estem sols?

Realment estem sols en aquest mon?

Realment som tan il·lusos de pensar que ningú més pot estar en el mon a part de nosaltres?

L'esser humà des de sempre s'ha fet la mateixa pregunta, estem sols en l'univers o hi ha una altre forma de vida? hi ha un altre planeta habitable com el nostre? son preguntes que ningú pot respondre perquè no es coneix ni una mil·lèsima part de l'univers ni la coneixerem mai. Però a pesar d'això continuem actuant com si poguéssim esbrinar l'origen de l'univers i actuant com si fóssim els amos del món. I si som marionetes de alguna civilització extraterrestre mes avançada? I si som simples "peons" en una partida de escacs anomenat univers?

Es una cosa que difícilment sabrem en la nostra vida però que tothom voldria saber

Quina es la nostra posició en l'Univers? es pregunta tothom

Sergio Remesal Cerezo 2n Batxillerat B

S’acabarà extingint la espècie humana?

Maria Jesús Flores-2on Batxillerat A

Per què tenim por a la solitud?

En aquesta curta vida les persones intentem integrar-nos en societat i poder conviure.
Cadascú de nosaltres tenim una o més personalitats depenen de on ens trobem i amb quines persones. Tothom sap, en el seu interior que, no som capaços de fer el que pensem realment sinó el que els demés esperen de nosaltres.
La por, l’alegria, la esperança, la fe, l’amor, el nostre sentit de viure és el que escriu cada pàgina de la nostre vida i ens fa més grans emocional i moralment.
L’home des de sempre ha tingut la necessitat de tenir companyia, el que s’ha mantingut fins els nostres dies.

Què és el que veus, quan no veus res?

Quan tanquem els ulls o quan ens trobem en una habitació a les fosques tot és negre i obscur, de manera que la interpretació que li donem a aquest fet és que no veiem “res”. Però precisament, i tot i que sembli una contradicció, aquesta podria ser la raó per la qual podem veure tota mena de possibilitats, tot gràcies a la imaginació.

Cada persona, depenent dels moments, veurà infinitat d’imatges úniques en un fons envoltat completament de foscor. Per tant, no només concebem imatges a partir del sentit de la vista, sinó que les idees que romanen en la ment podem visualitzar-les alhora que no veiem res.


Meritxell Arredondo
2n A Batxillerat

Quin és el meu perfil bo?

La imatge d'una persona està condicionada a moltes opinions. Aquestes opinions sempre arriben per part de les persones que ens envolten dia a dia. Tot i això, cada vegada som més autocrítics amb la nostra pròpia imatge. I això, ho veiem reflectit en l'actualitat, ja que donem molta importància al que puguin pensar la resta sobre nosaltres. Les persones només volem donar a conèixer la nostra millor cara, les nostres millors qualitats, etc. Però a vegades, no tot és demostrable.

Així doncs diríem que ningú és pot considerar perfecte, ja que tots tenim les nostres coses bones i dolentes. En definitiva, tothom té un punt de vista diferent de les coses i de les persones.

Eric Girabent

2n batx. B

La velocitat fa la felicitat?

A vegades la gent es pensa que els cotxes son joguines, que no et poden fer res, però no volen veure que si no s’utilitzen amb seny poden arribar a ser unes màquines de matar.

Quan veus un cotxe com aquest el primer que penses és: ¿a quants quilòmetres per hora pot anar?, però aquest impuls que tens en el moment de veure’l no es pot aplicar quan estàs al volant.

Això és com un lladre: la primera vegada que va a robar li surt bé, a la segona també i a la tercera, com ja va tan confiat de que no l’enganxaran va i l’enganxen. Aquest tema el podem aplicar amb els cotxes i els accidents que es tenen degut als excessos de velocitat.

Quin preu té?

En una societat capitalista com la nostra, tot es basa en els diners. Des que naixem som classificats segons si en tenim o no, i l’objectiu de la nostra vida està, en última instància, al voltant dels diners.

Tant és així que ens pensem que tot té un valor monetari, fins i tot la felicitat. I si no, per què comprem tantes coses que –siguem honestos– no necessitem? Per la nostra felicitat? Es pot comprar, la felicitat?

Es diu que «els diners no donen la felicitat, però hi ajuden». La felicitat que ens poden aportar els diners és a curt termini i passatgera. Al final, les persones realment felices són aquelles que poden oferir un somriure radiant de meravellosa honestedat.

Ona Serra

2n A Batxillerat

A RAÓ DE QUÈ ACTUEM?

A raó de què actuem? De les normes i les lleis? De seguir la conducta dels altres? Del què ens és dictat per fenòmens com la publicitat? O bé actuem pensant en què diran les altres persones? O potser segons la nostra pròpia voluntat?

La majoria de persones negarien actuar segons qualsevol raó que no fos el que ells volen. Però això no és cert.

Per començar, tots vivim influïts per fenòmens que condicionen la nostra manera de veure les coses, com també hi ha unes lleis que estableixen què és correcte i què és incorrecte; aquests condicionaments els arribem a tenir tan integrats que no som conscients que actuem segons ells.

A més, vivim en una societat molt condicionada per la crítica que faran de les nostres actuacions i, alhora, molt condionada a les modes o a l'imitació dels comportaments dels altres. Per exemple, a la foto hi ha un cartell on es llegeix "do not walk on the grass" (no caminar a l'herba), però, per contra, molta gent hi està. Segurament gran part de nosaltres, al trobar-se amb situacions com aquesta, actuen d'acord amb el que fan els altres; és a dir, si tothom acatés la norma, no serien menys, però com la majoria ho fa, ells també.

Per tant, quin és el límit entre la nostra voluntat i el condicionament exterior d'influència en els nostres actes?

Júlia Pujadas

2n batx. B

Qui decideix com haig de viure?

Vivim en una societat repressiva on el ciutadà del carrer és el màxim còmplice d'aquesta repressió. Des que naixem ens bombardegen amb informació que anem interioritzant i assimilant. Anem familiaritzant-nos amb aquesta. Les autoritats polítiques i religioses han intentat donar-nos ordres, han creat les regles d'un joc al qual ens hem sentit obligats a jugar. Des de l'educació i la cultura dirigida poden crear en les nostres ments la realitat que ells vulguin que sentim. Hi ha tota una generació que no coneix res que no hagi sortit en la tele, i no la qüestionen. Ens creuríem tot el que ens explica el nostre veí? Llavors per què no qüestionem el que ens venen els mitjans de comunicació, els governs, les entitats religioses, etc? Tota la propaganda és tan popular i està en un nivell intel·lectual tal que el més estúpid d'aquells cap als quals és dirigida la pot entendre. La gent pot ser conduïda a percebre el Paradís com si fos l'Infern o viceversa, a considerar el tipus de vida més decadent com si fos el Paradís. Per això és important dubtar de tot. Qüestionar-nos l'autoritat i començar a pensar individualment, trobant un coneixement propi que ens guiï en aquest món per a que ningú ens digui el que hem de fer, perquè si no prenem les nostres pròpies decisions algú les pot prendre per nosaltres.

Víctor Tapia

2º Batx A

És la nostra mirada el transcurs d'una vida?

Amb el pas del temps, tot el nostre cos envelleix físicament i interiorment. Els ulls són la mostra dels propis records de cada persona i tot i que envelleixen per fora, interiorment no ho fan, ja que reflecteixen les nostres experiències i records. Realment sabem tot el que ha viscut una persona mirant-la? La mirada de tots nosaltres reflexa el nostre passat i el nostre estat d’ànim.

Gisela Pérez Torras
2n B

El nostre futur ja està predeterminat o l'anem construint nosaltres?

Segons el determinisme teològic Déu, totpoderós i creador de totes les coses, coneix perfectament tot el que passarà, ja que en el fons ho ha determinat ell.

Per tant, tot el que passarà està escrit i determinat per Déu. Per això, l’únic que pot fer l’home és adaptar-se tant bé com pugui en el paper que li ha tocat representar.

En canvi, altres persones creuran que el futur no està totalment predeterminat sinó que, dins dels límits del que és possible, el futur està obert. El que succeirà dependrà de moltes coses, inclús del que nosaltres mateixos hem triat fer, és a dir, la vida és com una gran construcció la qual s'acaba el dia de la teva mort, aquesta construcció no és gens fàcil ni tenim un plànol que ens digui com ha de ser, moltes vegades ens equivoquem i hem de rectificar aquesta mena de construcció, i són aquestes petites rectificacions les que ens fan créixer intel·lectualment.

Cristina Ibáñez Espada (2n Batx. A)

Que és millor, actuar com pensem o com sentim?

Moltes vegades ens plantegem si sentim el mateix que pensem o si pensem el mateix que sentim.
Però no sempre em d'actuar com sentim ja que a vegades ens equivoquem, i molt. Potser ens formularem les següents preguntes: Creus que amb la persona amb qui estas és la millor per a tu? o no? Pots sortir d'aquell món on esta ell? A vegades penses que si, pero els teus sentiments t'impedeixen sortir d'aquell món i per molt que ho intentes no pots.
Però tampoc hem d'actuar sempre com pensem, perquè tampoc tot en la vida ha de ser tan esqeumàtic. A més a més, moltes vegades ens equivoquem si actuem com pensem.

LLavors que es millor actuar com pensem o com sentim? Cada persona pensa diferent i creu diferent.

Noelia Cuevas Servia

2nB - Batx

Guerra i ciutadans, ¿han d’anar agafats de la mà?

Guerra...Ciutadans, Ciutadans...Guerra, a molts ja ens han presentat la companya tant odiosa anomenada guerra. Per sort, d'altres no han tingut l'oportunitat de viure-la en directa. ¿Hem de lluitar entre nosaltres mateixos? ¿On estan tots aquells valors que aprenem a l'escola?. Per desgracia, estem controlats per uns pocs que nomes busquen els seus propis interessos, i no els del món. ¿Ens imaginem una guerra de paraules? Doncs si, seria un somni complert per l'humanitat, deixar de crear discòrdia i començar a pensar en un TOTS. Finalment, com es pot comprovar a l'imatge, fins els més petits creixen amb odi per culpa dels que manden.

Sofyan Sossi

2ªBatx A

Perque sempre necessitem algú al nostre costat que ens estimi?

A vegades per capritx, per amor, o per vici, pero tots necessitem algú al nostra costat a qui estimar com volem que ens estimin.

Monica Jurado

2n Batxillerat A

Els mitjans justifiquen el fi?

Els mitjans justifiquen el fi? Jo crec que no. Encara que hi ha gent que diu que es necessari en alguns casos, fer alguna cosa perjudicial, per fer unes altres de millors. Però jo no estic d'acord, ja que sempre hi pot haver una solució, que sigui menys perjucial per a tothom.

En el cas de la foto, cada vegada més, es tallen arbres, per utilitzar la fusta per construir cases o utilitzar-les com a fulles. Jo crec que s'hauria d'investigar una altra forma de construir i poder tenir paper sense haver de tallar tants arbres. Ja que els arbres són els pulmons de la Terra i en el mateix cas, els nostres pulmons.

Noelia Reyes Pérez

2n B Batxillerat

A quina velocitat es consumeix la vida?

Quan menys t’ho esperes el temps a passat i doncs, en aquell precís moment , et dones compte que ja no ets la mateixa persona petita que havies sigut, i comences a viure un altre etapa. En aquet moment es quan el temps a passat i s’ha anat consumit, de la mateixa manera que un cigarro, ràpidament i sense donar-te compte que ja s’ha acabat, i que igual que el cigarro s’ha consumit poc a poc deixant treure el seu fum, es va esfumant la vida. Poc a poc s’esfuma i desapareix.

Anita López Mosquera (2n Batx B)

Quin és el meu perfil bo?

La imatge d'una persona està condicionada a moltes opinions. Aquestes opinions sempre arriben per part de les persones que ens envolten dia a dia. Tot i això, cada vegada som més autocrítics amb la nostra pròpia imatge. I això, ho veiem reflectit en l'actualitat, ja que donem molta importància al que puguin pensar la resta sobre nosaltres. Les persones només volem donar a conèixer la nostra millor cara, les nostres millors qualitats, etc. Però a vegades, no tot és demostrable.

Així doncs diríem que ningú és pot considerar perfecte, ja que tots tenim les nostres coses bones i dolentes. En definitiva, tothom té un punt de vista diferent de les coses i de les persones.

Eric Girabent

2n batx. B

PER QUÈ IMPOSEM LA FIDELITAT?

Per que imposem la fidelitat com a primordial i inquestionable davant l'inici d'una relació?

Segons diversos estudis, la fidelitat no és una característica dels éssers humans, ni dels animals. La fidelitat contradeix els nostres instints poligamics, per això, en els animals, -que es deixen guiar més per el seu instint-, hi podem veure un percetatge més baix, entre un 5 i un 10%.

Llavors, podriem entendre la fidelitat en la parella, com una imposició artificial característica dels éssers humans.

És egoisme el que ens porta a actuar aixís? De veritat tenim que reprimir els instints de la persona que estimem, privant-la i prohibit-li actuar com vulgui per tenir-la per a nosaltres sols, com si fos de la nostra propietat?

Mónica Buendia.

Ens fa mal qui ens estima?

Ens fa mal qui ens estima? Jo penso que l'autèntic dolor prové de les persones més properes, d'aquelles persones amb les que tenim més confiança o hem compartit més moments junts.

El dolor més dolorós prové d'aquella persona a la que estimes.

Sergio Rodriguez

2ºn B

Tot és qüestió de la perspectiva amb la que es mira la vida?

En realitat nosaltres som qui decidim si estar contents o tristos. No importen les bones o males passades que et jugui la vida, una persona que vol ser feliç, és feliç, encara que li ploguin les desgràcies. Aquesta persona sempre trobarà coses positives a la seva vida per seguir endevant. En canvi, una persona que no lluita per ser feliç, no ho és, encara que li sobrin motius per ser-ho. Veure el costat negatiu de la vida és triar l'opció fàcil, la que no requereix esforç. Per això no veurà totes les coses positives que li ofereix la vida i no arrivarà mai a ser feliç.

Per tant, si posem a aquestes dues persones en una mateixa situació, reaccionaran igual? Seran igual de felices o desgraciades? Jo crec que no. Per aquest motiu jo em pregunto, tot és qüestió de la perspectiva amb la que es mira la vida?

Lucia Valverde Alloza
2n-A Batxillerat

Amor o egoisme?

Són dos paraules de les quals tenim conceptes diferents. Però són realment diferents?

Solem descriure l’egoisme com un excés d’amor propi, i fins i tot, a vegades, remarquem l’aspecte que, l’egoisme significa deixar de banda totes les altres persones. Però sense aquestes, el terme egoisme no existiria com a tal.

L’afecte o amor que sentim per alguna persona apareix quan rebem alguna mena d’essència o estímul d’aquesta. Ja siguin sentiments, mirades, paraules, signes d’afecte o bé, qualsevol detall simple que puguin percebre els nostres sentits i que ens agradi. Per exemple: no podem estimar a algú, de qui ni tan sols hem sentit parlar o algú que ni tan sols sabem que existeix.

Solem estimar a algú, perquè aquests “missatges” que ens arriben d’aquestes persones, ens agraden. Per tant, quan estimem, es perquè ens agrada la influència que tenen aquestes persones en nosaltres mateixos.

Quan fas un regal o dones una sorpresa, el plaer que reps tu és igual o més gran que el que li produeix a la persona a la que li regales.

Per tant, estimar a algú i el desig de que algú t’estimi, també és estimar-te a tu mateix.

Llavors, parlem d'amor o d’egoisme?

Maria Jesús Flores , 2on Batxillerat A

Poses al mal temps, bona cara?

Davant d'un problema, com reacciones?

Encara que un problema pugui pintar molt negre, sempre hi ha un camí per sol·lucionar els problemes i continuar endavant, sempre hi ha un ''raig d'esperança''.

Kevin de la Torre

2n B Batxillerat

Per què ens hem d’avergonyir?

Tots tenim alguna persona a la que estimem molt, que ens mostra el seu amor dia a dia, que encara que a vegades no t'entengui amb un somriure i una abraçada t'ho demostra tot; inclòs et pot ajudar més que altres persones amb milers de paraules. A més, ens encanta sortir amb ella pel carrer, mostrar-li coses, fer-la feliç amb les coses més simples...

Però, a vegades, tenim temor de sortir i que la gent ens miri contínuament, temor de que es riguin d'aquesta persona només pel simple fet de tenir una malaltia psíquica o física, cosa que ella no ha escollit...

Per què ens ha d'importar això? Has de demostrar-li al món que mai t'avergonyiràs d'ella, que mai la deixaràs a casa simplement pel temor "del que diran". Ningú l'estimarà com tu pots estimar-la, demostra-ho.

Aixa Fernández Ortiz

2nd BATX. B

És Àfrica la vergonya d’Europa?

Acabes d’arribar en una piragua, el més semblant a una llauna de sardines… ara estàs sol, desconcertat, sense la teva gent; altres s’han quedat al mar, atrapats per l’oceà…

Truques a les nostres terres, però...

Els nostres cors, són capaços de sentir-te i de tocar la teva ànima?

Nosaltres, els europeus, amb tantes cases deshabitades, podent nadar en l’abundància ens ofeguem en la misèria!

Tu, negre d’Àfrica, estàs ben a prop, a les pasteres, a les costes inhòspites, als carrers de la meva ciutat, en el treballs més indignes i en la solitud diària.

Tan a prop i tan lluny alhora.

Núria Torices Alonso

2 A Batxillerat

Passa el temps tan ràpid com volem?

Moltes vegades, en determinades situacions, volem que el temps passi més ràpid del normal. Volem arribar a un futur determinat perquè pensem que ens satisfarà i que serà fantàstic, i ens oblidem que pel camí hi ha moments que poden ser tan o més meravellosos que els desitjats , i que per tant ens perdríem.

Francesc Molina
2n Batxillerat B

Què prefereixes, ser el millor dels pitjors, o el pitjor dels millors?

Una cosa és certa. I és que molts de nosaltres, no ens plantejem cap de les dues opcions. Desitjem arribar al màxim dels límits, és a dir arribar a ser el "millor dels millors", i tot i que sovint lluitem per aconseguir-ho, sen's oblida que potser la importància d'aquesta meta no es troba en la comparativa ni en la selecció que fem amb els que ens envolten, sinó en la nostra pròpia. El valor que atribuïm a una persona, no ha de canviar quan es compara, ni amb millors ni amb pitjors, de manera que potser a l'hora d'escollir, uns tindran en compte el valor i la confiança que es donen a sí mateixos i altres el valor i la confiança que els altres tenen sobre ells.

Sonia Alonso

2n A Batx.

I tu, ¿què hi veus?

És veritat que tothom que vegi aquesta imatge dirà que és blanca. Però, ¿realment és així?

És cert que els filòsofs podien veure una sola cosa de diferents maneres, ja sigui amb imaginació, o amb un altre pensament. Les persones també podem percebre realitats diferents, i una persona pot veure diferents imatges i traduir-les, transformar-les, imaginar-se-les, sentir-les, i inclús veure-les de diferent manera. Per això podem afirmar que no sempre veuen els nostres ulls, sinó que a vegades, qui veu, és el nostre cor.

Encara que tots veiéssim una realitat en conjunt, la podríem percebre de mateixa manera, però no veure-la igual.

Veure a través de tot es com no veure.

Omar Jebli Jebari

2n A

Per continuar endavant cal mirar enrere?

La vida és el camí més llarg pel qual caminarem. Un recorregut ple d’alegries, passions, penes, problemes..., sobretot problemes. A mesura que avancem per aquest camí, ens anem trobant obstacles que, a vegades, no ens deixen seguir el nostre itinerari. Potser la millor manera de defugir-los seria fer un pas enrere, analitzar per què no podem passar i, un cop ho sabem, seguir endavant i esquivar l’obstacle d’una altra manera diferent a l’anterior.

Naturalment, a la vida real no podem tornar enrere literalment, tanmateix, ho podem fer a través dels nostres records i experiències. Hem de mirar enrere, estudiar i analitzar els errors comesos al passat i aprendre’n d’aquests. Aquesta és la clau per afrontar l'obstacle, és a dir, aquest problema trobat al mig del camí. El poder aprendre dels nostres errors; és només aquest simple fet el que ens ajudarà, no a portar una vida més fàcil, sinó a portar-ne una de més calmada, on podrem reflexionar millor i racionalitzar les situacions, fet que ens afavorira a ser, sota el meu criteri, més feliços.

Només així podrem seguir caminant i deixant noves petjades al llarg camí de la nostra vida.

Irene Salguero

2n Batx. B

El Joc: Déu o Diable?

Sovint la gent que va als grans casinos com els de Las Vegas, acostuma a apostar molts diners que a vegades donen beneficis, però a vegades no.
Es comença apostant "fluix" uns 1000€ o més (depenent de la taula) i a mesura que el joc avança, les apostes van pujant fins que s'acumulen quantitats molt importants de diners.
Si la persona sap jugar i sap com apostar pot ser que les coses li vagin bé i que comenci a imaginar-se una vida plena de riqueses i luxes de tota mena i fa plans de futur amb els diners que ha guanyat. Té la sensació de ser tot poderós, com un Déu.
Però en molts casos, pot ser que la sort es giri en contra seu i la vida ideal que s'havia imaginat es converteixi en un autèntic infern on no tant sols no tindrà els diners que s'imaginava, sinó que a més en deurà i viurà en la misèria per sempre més.
En casos com aquests hi ha gent que en un intent desesperat per recuperar alguna cosa, aposta els seus propis cotxes, cases i altres béns.

Patrick Rodríguez
2n. batx B

Tots els éssers vius, neixen, es desenvolupen i moren?

Tots els éssers vius són iguals davant el naixement i la mort. La diferencia principal seria el seu desenvolupament que està influenciat principalment, per l’entorn en que viuen, donant-li unes característiques molt diferents a cada ésser.

Alex Diaz
2n B

L'instant és perfecte?

Els instants flueixen i no els podem controlar, cada instant pot ser el més alegre o el més trist de la teva vida, però la característica especial i preciosa de l'instant és que tots són únics i irrepetibles.

Alex Garcia

2n B

Pot ser que tots siguem iguals i a la vegada tan diferents?

Com ja sabem, les persones som un tipus d'éssers vius que estem obligats i bàsicament necessitem viure en comunitat. Es podria dir que ens necessitem uns als altres. I som iguals tots nosaltres? No, no ho som. Tots tenim uns mateixos drets i unes obligacions les quals hem de complir, per tant hem de considerar que tots som persones. Però no som iguals. Tots tenim diferents formes de pensar, varies opinions i per tant tothom té la seva manera d'actuar.

Mireia Carles Morales

2 Batxillerat B

Què és l'amistat?

Sovint creiem que l'amistat és fàcil d'aconseguir. Creiem que amb conéixer del tot una persona ja sóm amics. Podem pensar que tots els coneguts amb els que sortim o parlem més d'una vegada són amics. Però, cal veure o tocar a una persona per sentir la seva amistat?

Eva Moltó

2nB Batx.

Caminem per la vida o la vida t'encamina?

Tots els passos què fem ens declinen de com serà la nostra vida en un futur, però en realitat és així? La vida és la que s'encarrega de que visquem com ella vol, o nosaltres sóm els únics responsables d'elegir el camí correcte? Realment només hi ha un camí a seguir, o a vegades surgueixen quelcom inesperat que fa que el teu rumb canvï? Tot són moments, passos, accions que fa que tot canvï, fins i tot la teva vida. Així doncs, podríem dir que nosaltres mateixos sóm els qui realment encaminem el nostre destí, el nostre camí a seguir. Només caldrà saber elegir el camí correcte, podran haver-hi d'altres i a vegades, equivocar-se però tard o dora sabrem arribar al camí encertat. L'important és saber com caminar en aquesta vida .

Mariona Bellet

2n A

La meva gossa té ànima?

La meva gossa o qualsevol animal pot sentir el mateix que les persones? Es pensa que només les persones poden tenir sentiments, però això és veritat?
Quan arribes a casa i el teu gos et ve a rebre amb alegria, movent la cua i llepant-te per tot arreu, això vol dir que tens un lligam amb ell i et vol demostrar el seu amor. Hi ha cultures que diuen que et pots reencarnar amb algun animal, això també ens indica que qualsevol ésser viu pot tenir sentiments.

Eva de la Cruz Bufí

Tot això ho necessito?

El màrqueting i la publicitat crean necessitats dels comsumidors, moltes persones compran per comprar. Sense necessitar realment allò que compran.

Yan Yan Zhao

Som titelles del destí?

Molts cops tinc la sensació de que som presoners d’un destí que, com si fóssim titelles, ens va movent els fils que ens subjecten per guiar-nos en aquesta vida.

Però, podem arribar a trencar els fils i decidir nosaltres mateixos?

Judit Serra

2nA Batxillerat

La nostra vida és un trencaclosques?

Podríem dir que la nostra vida és com un trencaclosques, formada per diferents peçes, algunes les tenim per naturalesa i d'altres les creem nosaltres. De fet, sóm els éssers humans qui decidim quines peçes encaixen a la nostra vida i quin futur volem. El passat són totes aquelles peçes que ja estan encaixades, el present són les que estem col·locant, i el futur les pendents de col·locar.

Per tant, cada persona crea el seu propi trencaclosques, és a dir, el seu futur, ja que és lliure de triar la peça que més li convingui.

Ariadna Comas Vila

2on B. Batxillerat

Som marionetes de la nostra societat?

Fem el que realment pensem i volem, o potser fem el que regeix la societat?
La societat ens condiciona a l'hora d'actuar d'una manera o una altra, i a vegades les persones no tenim la suficient personalitat com per fer el que ens vingui de gust ja que podem ser jutjats per les altres persones.

S'han de trencar aquestes cordes que ens sotmeten a la societat.


Lorena Rojas Valero
2on B Batxillerat

Lluitar, per a què?

Guerres, conflictes, baralles... Per a què serveixen
serveixen si tots som iguals?
Tots tenim drets i llibertats que la vida ens otorga
per ser el que som.

Lídia Tapia López
2on. B. Batxillerat

Cap a on anem?

Perque a la vida hi ha molts camins per escollir però mai saps si el que esculls és el correcte, et pots decantar cap a un però mai sabràs si el que no has escollit és realment el que volies.

La vida dóna moltes voltes i mai pots saber on acabaràs.

MAI DIGUIS MAI.

Guillermo Caro Alonso
2on B. Batxillerat