Des de ben petits que estem sotmesos a unes convencions socials fortament arrelades al nostre dia a dia, en les quals ens han fet creure que les seves pautes estrictament marcades en el bo i dolent o be i malament, el gos persegueix el gat, el gat a la rata i la rata aconsegueix fugir del gat i es menja el formatge.
No podem regir-nos en que el gat és bo pel simple fet que, en el món de les rates, el gat és dolent persegueix i fa fugir la rata, i per nosaltres ens està bé ja que la rata és quelcom, cosa esquerpa, fastigosa i escatològica.
Però perquè no sempre el gat persegueix la rata, la qual cosa ens faria obrir els ulls, trencant amb la norma sobre el que sembla tan correcte i ve marcat per les creences del teu entorn, el qual no deixa de bombardejar-te amb informació prejutjant quelcom et trobaràs a la vida, pel simple fet de la ignorància.
No sempre has de seguir i escoltar tot el que una societat creu que és bo per conviure per por ha ser rebutjat. Sinó que a vegades has de poder arribar a comprendre amb les teves pròpies eines, instint o bé coneixements, el que és bo i dolent . Trencant amb el que la societat espera de l’individu.
Però perquè no sempre el gat persegueix la rata, la qual cosa ens faria obrir els ulls, trencant amb la norma sobre el que sembla tan correcte i ve marcat per les creences del teu entorn, el qual no deixa de bombardejar-te amb informació prejutjant quelcom et trobaràs a la vida, pel simple fet de la ignorància.
No sempre has de seguir i escoltar tot el que una societat creu que és bo per conviure per por ha ser rebutjat. Sinó que a vegades has de poder arribar a comprendre amb les teves pròpies eines, instint o bé coneixements, el que és bo i dolent . Trencant amb el que la societat espera de l’individu.
Gerard Bertos Camprubí (2n Batx.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada