Vivim en una societat repressiva on el ciutadà del carrer és el màxim còmplice d'aquesta repressió. Des que naixem ens bombardegen amb informació que anem interioritzant i assimilant. Anem familiaritzant-nos amb aquesta. Les autoritats polítiques i religioses han intentat donar-nos ordres, han creat les regles d'un joc al qual ens hem sentit obligats a jugar. Des de l'educació i la cultura dirigida poden crear en les nostres ments la realitat que ells vulguin que sentim. Hi ha tota una generació que no coneix res que no hagi sortit en la tele, i no la qüestionen. Ens creuríem tot el que ens explica el nostre veí? Llavors per què no qüestionem el que ens venen els mitjans de comunicació, els governs, les entitats religioses, etc? Tota la propaganda és tan popular i està en un nivell intel·lectual tal que el més estúpid d'aquells cap als quals és dirigida la pot entendre. La gent pot ser conduïda a percebre el Paradís com si fos l'Infern o viceversa, a considerar el tipus de vida més decadent com si fos el Paradís. Per això és important dubtar de tot. Qüestionar-nos l'autoritat i començar a pensar individualment, trobant un coneixement propi que ens guiï en aquest món per a que ningú ens digui el que hem de fer, perquè si no prenem les nostres pròpies decisions algú les pot prendre per nosaltres.
Víctor Tapia
2º Batx A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada